dissabte, 11 d’agost de 2007

LA BAR-BA-COA I EL SURFER BOY DE SOPELANA

Accedint a la desesperació de l'Òscar per fer de gourmet ("L'any passat em van fer passar gana, Carles"), avui sen's ha tret la samarreta i, desafiant la intensa calor del sol i del carbó, ens ha deleitat amb un quilo i mig de "chuletones" i un deliciós pit de pollastre. Tot això anava acompanyat d'una esplèndida amanida, patates fregides, cogombrets de mida considerable i un parell d'ampolles de sidra. Per postres, un suculent meló (...i és que l'Helena cada dia els tria millor).


Però tot aquest banquet de proteïnes era perquè l'Òscar agafés forces per desafiar les impresionants onades a la platja de Sopelana, propera seu del campionat mundial de bodyboard. Entre surferos de pura "pose" i xulos de platja, allà estava ELL... tot sol davant del perill, amb una taula del segle passat que destenyia de blau piscina. Tot coratge, se la juga!!!
Ot el croqueta, amb el mateix banyador que el Carles, juga amb la sorra aliè a la temeritat de son pare i si crida "auxili, auxili!" és perquè ha perdut els peuets sota la sorra.

“DESDE SOPELANA A GETXO, VENGO POR TODA LA ORILLA...”

(divendres 10.08.07)

...con la samarreta arremangada dando caña a las pantorrillas. Hem passejat, i volat, sota el sol durant hores pel camí de ronda que connecta Sopelana i Getxo.


Hem vist unes platges molt interessants que anirem a visitar demà (us advertim que les fotos de demà poden prometre perquè l’Oscar te la intenció de fer surf amb un matalàs inflable al costat de”masissos” surferos professionals vinguts d’arreu del món!)

CHILLIDA LEKU I DONOSTI

dijous (09.08.07)

Comencem la jornada d'hora i ens dirigim a Chillida Leku. Després de quatre anys el nostre objectiu s'ha complert, i després de barallar-nos amb un autocar de l'Imserso hem entrat (quasi) els primers. L'espai és impressionant, i l'obra de Chillida és fantàstica.

Tot plegat costa de descriure, s'ha de viure. Hem mirat, tocat i al·lucinat amb les escultures.

Hem anat a dinar a un poble amb nom de gàrgares, Astigarraga, vil·la sidrera i on dinar surt a meitat de preu!


Anem a pentinar-nos amb "Les pintes del vent" a Donostia, i tots guapos anem a fer uns pintxos i un txakolí.

dimecres, 8 d’agost de 2007

ELANTXOBE I EL RELAX TOTAL

Aquest matí, després d'una nit de sirimiri amb gotes de litre i mig, el Mo ens ha dut fins a Elantxobe, un poblet pescador amb molta pendent i una plataforma que GIRA, GIRA, GIRA (com diu l'Ot),

hem pres una beguda en un bar d'asocials bascos, i un gelat ze gozo que s'ha menjat l'Ot,


hem tornat a casa amb la intenció d'anar a la platja i aprofitar el solet, però hem fet un pols a la mandra i hem perdut.


Hem recollit ous a les gallines i ens hem relaxat a la terrassa de l'habitació.

Esperem que la visita de demà a Donosti sigui més productiva.

dimarts, 7 d’agost de 2007

UN DIA DE PLUJA

Com diu el Carles som gent de recursos, aquest matí la pluja ens ha frustrat l'excursió a Plentzia i Gorliz i hem decidit anar a comprar alguna cosa per distreure'ns. I com que som gent sense límits hem escalat una txapela, una àvia basca i hem comprat: plastilina, llagostins i cloïsses!!!



i us preguntareu què es pot fer amb tot això? llagostins de plastilina, llagostins amb cloïsses, plastilina de cloïsses i tot el que la vostra imaginació doni de sí. Doncs us heu equivocat, res de tot això. Aixó és el que hem fet:



La plastilina era per l'Ot però ens hi hem tirat a sobre com si fes trenta anys que no en tocàvem: hem fet unes flors, una mosca, una tortuga (amb Lacasito inclòs), una gallina, una serp, un Chillida, etc. L'impàs de la plastilina al dinar ens l'ha amenitzat un "clown" de molta qualitat.



I amb els llagostins hem fet això, llàstima que no ho pogueu ensumar.... No, no és Can Berasategui, es Can Goiena.
Per tirar avall tot l'àpat, hem fet una volta prop de casa, i hem descobert que no tothom és igual de sociable. Una senyora d'uns 60 anys, bruta com la tinya, pudenta com una claveguera i lletja com un pecat ens ha exigit que no li fessim cap foto i aquesta no era la nostra intenció, gent com aquesta ens trencaria la càmera. L'hem engegat a "¡joder la marrana!" i hem seguit la nostra excursió fins l'Ermita de Santa Elena. Les nostres ànsies per cremar calories ens han portat a practicar algun esport.



dilluns, 6 d’agost de 2007

TORTUGA, OBRE LA BOCA!!!!

Hem anat a Gernika armats amb un paquet de Lacasitos. El cabo Helena fa ús de les seves armes i intenta assasinar a una pobra i innocent tortuga amb un tret a l'ull esquerre. Si aneu a Gernika, mireu si al Parque de los Pueblos de Europa veieu una tortuga bòrnia. (La versió real, es que jo volia alimentar una pobra tortuga famolenca amb l'únic aliment que tenia, un paquet de Lacasitos de colors amb la mala sort que la tortuga no ha obert la boca i li he tocat a l'ull!!, bé no ho sabem perquè ha amagat el cap sota la closca).

Hem visitat l'arbre i el mercat de Gernika, i hem dinat al restaurant "Arrien" però no el recomanem.

Sota la pluja hem arribat a Bilbao. Hem entrat la furgoneta a un pàrking amb calçador, ja que l'alçada màxima eren 2 metres i hem entrat molt justos. Hem anat al Guggenheim, i amb tranvia hem arribat fins al casc antic de la ciutat (Casco Viejo, Siete Calles). Amb l'ascensor hem pujat fins a Begoña per aconseguir una vista panoràmica de Bilbao. L'Ot i el Carles gairebé són atropellats per un "pelotón" de chicarrones del norte mentre a una pista del costat uns avis jugàven a petanca basca amb boles de 6 kilos.

diumenge, 5 d’agost de 2007

EL BOSC D'OMA



Després d'un bon esmorzar, incloent ous frescos de les gallines Goiena, i el pa de pessic casolà de la Karmele, hem marxat cap al Bosc d'Oma. Un il.luminat ha desgraciat un bosc amb pintades (com graffitis però en diuen art). Si ho fem nosaltres segur que hem de pagar multa i ens arresten.

Abans d'arribar ens hem equivocat de camí i hem fet més kilòmetres dels que tocàven, però així hem passejat pel poble d'Oma (bé quatre cases, però quines quatre cases!!!). Hem fet una pujadeta molt empinada, hem trobat uns madrilenyos, uns altres catalans i una gallina morta pel camí i tots recollits hem emprès el camí cap als arbres pintats. Sort que el Carles ho ha trobat primer si no encara hi seríem....


L'Oscar, l'Ot i el Carles han fet un concert de troncs, molt adient amb l'ambient, mentre la resta de gent ens mirava (???¿¿¿). A la tornada l'Ot s'ha adormit a l'esquena-motxilla de'n Carles, i després de creuar-nos amb gent molt variada amb xancletes, vestidets, i altres,... hem caminat 3 kilòmetres més fins arribar al pàrking. El rètol deia 3 Kms. i 45 minuts, però creiem que com que són bascos han encongit el temps, perquè això de 45 minuts.... eren uns quants més.






P.D: Gràcies Chuskis pel vostre comentari, ara veiem que hi ha algú que ens llegeix i segueix!