dijous (09.08.07)
Comencem la jornada d'hora i ens dirigim a Chillida Leku. Després de quatre anys el nostre objectiu s'ha complert, i després de barallar-nos amb un autocar de l'Imserso hem entrat (quasi) els primers. L'espai és impressionant, i l'obra de Chillida és fantàstica.
Tot plegat costa de descriure, s'ha de viure. Hem mirat, tocat i al·lucinat amb les escultures.
Hem anat a dinar a un poble amb nom de gàrgares, Astigarraga, vil·la sidrera i on dinar surt a meitat de preu!
Anem a pentinar-nos amb "Les pintes del vent" a Donostia, i tots guapos anem a fer uns pintxos i un txakolí.
Comencem la jornada d'hora i ens dirigim a Chillida Leku. Després de quatre anys el nostre objectiu s'ha complert, i després de barallar-nos amb un autocar de l'Imserso hem entrat (quasi) els primers. L'espai és impressionant, i l'obra de Chillida és fantàstica.
Tot plegat costa de descriure, s'ha de viure. Hem mirat, tocat i al·lucinat amb les escultures.
Hem anat a dinar a un poble amb nom de gàrgares, Astigarraga, vil·la sidrera i on dinar surt a meitat de preu!
Anem a pentinar-nos amb "Les pintes del vent" a Donostia, i tots guapos anem a fer uns pintxos i un txakolí.
1 comentari:
uei carles!!
doncs a mi la obra de chillida... que vols que et digui!! sí són impressionants les escultures, tant de ferro i pedra amb formes...
però jo aquest tipus d'art no li acabo de trobar el què...
a mi no em va convèncer, Donosti en canvi: em va encantar!
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada