divendres, 17 d’agost de 2007

ANYS I ANYS, PER MOLTS ANYS ...

(13 d'Agost 07)


Avui és l'aniversari del Carles, MOLTES FELICITATS GUAPO!!! i hem començat el dia amb un concert matutí que ens han ofert els residents a Goiena's house. Amb la percussió d'unes llaunes de galetes, un joc de 4 en ratlla i uns cotxets miniatura hem "amenitzat" l'esmorzar dels pocs guiris que i ha a casa.

Després hem anat a fer una excursió fins a Armintza, un poblet pescador on hem abordat un vaixell pirata i hem alimentat crancs, eriçons, projectes de gambes i lapes, un raconet molt xulo.

A l'hora de dinar hem anat a una sidreria on hem bufat les espelmes del Carles sobre un pastis de pastanaga amb nous boníssim!!

A mitja tarda, després de una rapida migdiada de la Miffy i en Billy (2 dels membres de l'expedició dels que encara no s'havia vist cap foto)
hem distret al Carles enviant-l'ho a comprar per poder fer-l'hi un pastis i tot el muntatge no ha servit de res pq quant ha arribat amb 2 ampolles de cava, ningú l'ha pogut frenar en el moment de posar les a la nevera, i ... no cal dir res més, ens ha "pillat".

Però la intenció és el que compta, oi? i hem acabat la nit amb una festeta/tertúlia improvitzada la mar de bé.

dilluns, 13 d’agost de 2007

PORTUGALETE I ESCALADA A URDULIZ




(diumenge 12/08/07)

Ahir entre sopar i converses de política, no varem tenir temps de fer el nostre petit resum diari, així que el farem avui.


Després d'un suculent esmorzar, i com que plovia vam desplaçar l'escalada per la tarda. Al matí vam anar vam creuar el pont de ferro entre Getxo i Portugalete, i com que a l'Ot li agraden tant els ascensors no vam poder resistir la temptació de pujar-hi. Vam fer una volteta per Portugalete i vam tornar a creuar el pont, amb un ascensor horitzontal, i vam veure unes vistes, com no podia ser menys en aquest país, espectaculars.


El nostre xef Helena ens va preparar per dinar un risotto de xampinyons i formatge boníssim, just perquè l'Òscar, en Carles i l'Ot agafessin forces per una escalada a Urduliz. La primera escalada del "peque" va ser tot un èxit i la primera del seu pare en tres anys també (jutgeu vosaltres mateixos amb les fotos).

dissabte, 11 d’agost de 2007

LA BAR-BA-COA I EL SURFER BOY DE SOPELANA

Accedint a la desesperació de l'Òscar per fer de gourmet ("L'any passat em van fer passar gana, Carles"), avui sen's ha tret la samarreta i, desafiant la intensa calor del sol i del carbó, ens ha deleitat amb un quilo i mig de "chuletones" i un deliciós pit de pollastre. Tot això anava acompanyat d'una esplèndida amanida, patates fregides, cogombrets de mida considerable i un parell d'ampolles de sidra. Per postres, un suculent meló (...i és que l'Helena cada dia els tria millor).


Però tot aquest banquet de proteïnes era perquè l'Òscar agafés forces per desafiar les impresionants onades a la platja de Sopelana, propera seu del campionat mundial de bodyboard. Entre surferos de pura "pose" i xulos de platja, allà estava ELL... tot sol davant del perill, amb una taula del segle passat que destenyia de blau piscina. Tot coratge, se la juga!!!
Ot el croqueta, amb el mateix banyador que el Carles, juga amb la sorra aliè a la temeritat de son pare i si crida "auxili, auxili!" és perquè ha perdut els peuets sota la sorra.

“DESDE SOPELANA A GETXO, VENGO POR TODA LA ORILLA...”

(divendres 10.08.07)

...con la samarreta arremangada dando caña a las pantorrillas. Hem passejat, i volat, sota el sol durant hores pel camí de ronda que connecta Sopelana i Getxo.


Hem vist unes platges molt interessants que anirem a visitar demà (us advertim que les fotos de demà poden prometre perquè l’Oscar te la intenció de fer surf amb un matalàs inflable al costat de”masissos” surferos professionals vinguts d’arreu del món!)

CHILLIDA LEKU I DONOSTI

dijous (09.08.07)

Comencem la jornada d'hora i ens dirigim a Chillida Leku. Després de quatre anys el nostre objectiu s'ha complert, i després de barallar-nos amb un autocar de l'Imserso hem entrat (quasi) els primers. L'espai és impressionant, i l'obra de Chillida és fantàstica.

Tot plegat costa de descriure, s'ha de viure. Hem mirat, tocat i al·lucinat amb les escultures.

Hem anat a dinar a un poble amb nom de gàrgares, Astigarraga, vil·la sidrera i on dinar surt a meitat de preu!


Anem a pentinar-nos amb "Les pintes del vent" a Donostia, i tots guapos anem a fer uns pintxos i un txakolí.

dimecres, 8 d’agost de 2007

ELANTXOBE I EL RELAX TOTAL

Aquest matí, després d'una nit de sirimiri amb gotes de litre i mig, el Mo ens ha dut fins a Elantxobe, un poblet pescador amb molta pendent i una plataforma que GIRA, GIRA, GIRA (com diu l'Ot),

hem pres una beguda en un bar d'asocials bascos, i un gelat ze gozo que s'ha menjat l'Ot,


hem tornat a casa amb la intenció d'anar a la platja i aprofitar el solet, però hem fet un pols a la mandra i hem perdut.


Hem recollit ous a les gallines i ens hem relaxat a la terrassa de l'habitació.

Esperem que la visita de demà a Donosti sigui més productiva.

dimarts, 7 d’agost de 2007

UN DIA DE PLUJA

Com diu el Carles som gent de recursos, aquest matí la pluja ens ha frustrat l'excursió a Plentzia i Gorliz i hem decidit anar a comprar alguna cosa per distreure'ns. I com que som gent sense límits hem escalat una txapela, una àvia basca i hem comprat: plastilina, llagostins i cloïsses!!!



i us preguntareu què es pot fer amb tot això? llagostins de plastilina, llagostins amb cloïsses, plastilina de cloïsses i tot el que la vostra imaginació doni de sí. Doncs us heu equivocat, res de tot això. Aixó és el que hem fet:



La plastilina era per l'Ot però ens hi hem tirat a sobre com si fes trenta anys que no en tocàvem: hem fet unes flors, una mosca, una tortuga (amb Lacasito inclòs), una gallina, una serp, un Chillida, etc. L'impàs de la plastilina al dinar ens l'ha amenitzat un "clown" de molta qualitat.



I amb els llagostins hem fet això, llàstima que no ho pogueu ensumar.... No, no és Can Berasategui, es Can Goiena.
Per tirar avall tot l'àpat, hem fet una volta prop de casa, i hem descobert que no tothom és igual de sociable. Una senyora d'uns 60 anys, bruta com la tinya, pudenta com una claveguera i lletja com un pecat ens ha exigit que no li fessim cap foto i aquesta no era la nostra intenció, gent com aquesta ens trencaria la càmera. L'hem engegat a "¡joder la marrana!" i hem seguit la nostra excursió fins l'Ermita de Santa Elena. Les nostres ànsies per cremar calories ens han portat a practicar algun esport.